En plena allau de demandes presentades per les ‘cl\u00e0usules s\u00f2l’, determinades entitats financeres van iniciar una campanya per captar els afectats que acudissin a les seves oficines. L’objectiu era signar un pacte privat, pel qual l’entitat, de ‘bona fe’, es comprometia a rebaixar el tipus d’inter\u00e8s de la cl\u00e0usula s\u00f2l. S\u00f3n els anomenats casos de Cl\u00e0usules S\u00f2l amb pacte novatori.
Van ser molts els casos d’afectats que encara desconeixien les possibilitats judicials de reclamaci\u00f3 i van signar confiats que l’entitat els feia una rebaixa dels tipus d’inter\u00e8s de bona fe i d’interessos foscos.
Tot i aix\u00f2, van subscriure un ‘pacte novatori’ de la cl\u00e0usula s\u00f2l per la qual el client acceptava rebaixar la cl\u00e0usula. Al mateix temps, per\u00f2, es renunciava a interposar demanda per tot el cobrat de m\u00e9s per l’esmentada cl\u00e0usula.
Aquest tipus de pactes, van ser objecte de q\u00fcesti\u00f3 prejudicial davant del TJUE, que va acabar fallant a favor dels afectats, mitjan\u00e7ant Sent\u00e8ncia de 9 de juliol de 2020. En aquesta, es manifestava que aquests pactes eren v\u00e0lids, PER\u00d2 sempre que el client hagu\u00e9s estat degudament informat de \u00aba qu\u00e8 estava renunciant\u00bb. I en tot cas, el banc ha de superar el control de transpar\u00e8ncia.<\/strong> El nostre Tribunal Suprem va dictar dues sent\u00e8ncies que van iniciar el vincle entre la doctrina europea amb la nacional: la 580\/2020 i la 581\/2020, totes dues del 5 de novembre.<\/p>\n\n Aix\u00ed les coses, encara que de forma inexplicable, el Tribunal Suprem mant\u00e9 la validesa del pacte novatori (que moltes vegades implicava deixar un tipus fix als clients), per\u00f2 s\u00ed que accepta que la ren\u00fancia d’accions legals, ha de ser considerada com una cl\u00e0usula abusiva que no supera el control de transpar\u00e8ncia.<\/p>\n\n Aix\u00ed ho confirma una de les sent\u00e8ncies recents del Suprem, del mes de mar\u00e7 del 2022, en qu\u00e8 s’accepta la rebaixa del tipus d’inter\u00e8s (del 4,50% al 2,95%) per\u00f2 declara l’abusivitat de la ren\u00fancia de accions davant del banc \u00e9s nul\u00b7la. No \u00e9s negociada individualment i no supera el control de transpar\u00e8ncia exigit. El consumidor no comptava amb \u00abla informaci\u00f3 pertinent que li permet\u00e9s comprendre les conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques que derivaven de tal cl\u00e0usula\u00bb.<\/p>\n\n Aquest criteri \u00e9s susceptible dinterpretaci\u00f3, de manera que cada jutjat haur\u00e0 de valorar cas per cas com es va donar aquesta informaci\u00f3 als clients. Tot i que el nostre Alt Tribunal sembla que va consolidant \u00e0mplia jurisprud\u00e8ncia en el sentit abans esmentat.<\/p>\n\n Aquest criteri \u00e9s susceptible dinterpretaci\u00f3, de manera que cada jutjat haur\u00e0 de valorar cas per cas com es va donar aquesta informaci\u00f3 als clients. Tot i que el nostre Alt Tribunal sembla que va consolidant \u00e0mplia jurisprud\u00e8ncia en el sentit abans esmentat.<\/p>\n\n Aquest criteri \u00e9s susceptible dinterpretaci\u00f3, de manera que cada jutjat haur\u00e0 de valorar cas per cas com es donar\u00e0 aquesta informaci\u00f3 als clients. Tot i que el nostre Alt Tribunal sembla que va consolidant \u00e0mplia jurisprud\u00e8ncia en el sentit abans esmentat.<\/p>\n\nJurisprud\u00e8ncia actual del Tribunal Suprem<\/strong>