La reclamació de les despeses de la hipoteca es tramita al·legant que és una clàusula abusiva continguda en el seu préstec hipotecari i que per tant aquesta ha de ser nul·la i retornar les quantitats que s’hagin generat en la seva virtut. Aquestes quantitats són la factura de l’notari, la factura de l’registre de la propietat, la factura de la gestoria i l’Impost AJD.

Pel que fa a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD), hi ha dues sentències de Tribunal Suprem que entenen la nul·litat de la clàusula per abusiva però, en la sentència de Ple de l’Tribunal Suprem de 15 de març de 2018, es va establir que no s’ha de retornar l’impost, provocant que tots els jutjats acatessin aquesta decisió. No obstant això, en la sentència de 16 d’octubre de 2018 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem i dues dictades en aquest mateix sentit, anul·len l’article en el qual basaven els seus arguments (art. 68.2) i entenen de nou que és el banc qui s’hauria de fer càrrec.

Tot i que això, recentment es va publicar, per part de Tribunal Suprem, sentència en la s’establia que el pagament de l’impost corresponia a el prestatari, després d’una votació de 15 front 13 vots. No obstant això, hem observat que alguns tribunals malgrat això, ia causa de la publicació de el Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifica la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, impulsat per el Govern, i que estableix que a partir de llavors sigui el banc qui pagui l’impost, han condemnat a Banc a retornar l’impost.

D’altra banda, estem reclamant també la Comissió d’Obertura de manera conjunta amb les despeses hipotecaris, atès que observem que, per la sentències que van sortint, és una opció viable per recuperar quantitats que van abonar en virtut d’aquestes clàusules que actualment s’estan considerant nul·les.

A tot això, cal tenir en compte que es demanen els interessos legals des de cada cobrament de cada factura.