La preocupació més gran a l’hora de reclamar la nul·litat de la clàusula sòl és la de condició del prestador. En principi, només amb la condició de consumidor és aplicable la Llei de Consumidors i Usuaris.
Tot i això, la nova jurisprudència del Tribunal Suprem ha obert la porta a les empreses i autònoms a reclamar la nul·litat la clàusula sòl, encara que el préstec s’hagi realitzat amb fins professionals o comercials. Aquesta nova doctrina es fonamenta que la Llei de Condicions Generals de la Contractació –que també regula l’abusivitat de les clàusules contractuals– preveu la seva aplicació així mateix per a les persones jurídiques, ja que, segons l’exposició de motius de la llei esmentada, hi ha igualment situacions d’abús quan els contractes se signen entre empreses. En aquest sentit ja s’ha pronunciat el Suprem en la sentència de 25 de març del 2019 i en la sentència d’11 de març del 2020; les Audiències Provincials, com la de Girona a la seva sentència de 19 de juliol de 2019; i multitud de jutjats de primera instància.
La clàusula sòl és una clàusula contractual inserida en multitud de préstecs hipotecaris que fixa un mínim a pagar a les quotes de la hipoteca, encara que l’índex a què estigui vinculada (per exemple, l’Euribor) sigui inferior. Per tant, sempre es pagarà aquest interès.
Abans i durant la crisi, moltes de les hipoteques variables que es concedien tenien aquesta clàusula sòl, el valor del qual normalment no baixava del 3%. En conseqüència, quan l’euríbor (l’índex de referència més utilitzat) va començar a baixar, a molts hipotecats se’ls va aplicar un tipus mínim que els feia pagar més diners dels que haguessin abonat si no existís aquest límit, sense poder beneficiar-se de la caiguda d’aquest índex.
Clàusula Sòl Empreses Autònoms i Particulars van ser incorporades al préstec hipotecari amb manca de transparència per part de les entitats bancàries. Doncs en molts casos no es van explicar quines eren les conseqüències de tenir aquesta clàusula a la hipoteca.
El 9 de maig de 2013 el Tribunal Suprem va establir la nul·litat de les clàusules sòl per falta de transparència. Més endavant, el 21 de desembre de 2016 va ser el Tribunal de Justícia de la Unió Europea qui va confirmar la nul·litat de la clàusula sòl, establint que la devolució dels interessos pagats de més en interessos legals.
Així mateix, el Tribunal Suprem va establir a la seva Sentència de 4 de juliol de 2017que, si s’estimava la demanda sobre clàusules sòl, es deu
