BBS Abogados | Rambla Catalunya 79 2º 2ª – 08007 Barcelona |  Tel. 937 605 377 |

Contrato Financiero a Plazo

Comparte el artículo

Contracte financer a termini: el Tribunal Suprem contra el Banco Santander

En aquest article de BBS Abogados analitzem a fons la sentència del Tribunal Suprem que condemna el Banco Santander per un contracte financer a termini, un instrument financer que ha causat greus perjudicis econòmics a molts inversors.

El contracte financer a termini i la Sentència 1716/2025 del Tribunal Suprem

El 26 de novembre de 2025, el Tribunal Suprem va dictar una resolució d’enorme transcendència per al sector financer. La Sentència 1716/2025 del Tribunal Suprem (Sala Civil) marca una fita en la protecció de l’inversor. Aquesta resolució consolida un canvi doctrinal profund.

El Tribunal Suprem condemna el Banco Santander i reconeix una indemnització a favor del client per un «contracte financer a termini», amb l’obligació de retornar l’import de la inversió per manca d’informació i d’assessorament, més el pagament de les costes i els interessos legals.

Fets i antecedents del cas: l’origen del perjudici econòmic

Per entendre la rellevància d’aquesta sentència del TS favorable al client del Banco Santander, cal analitzar els fets previs. Els antecedents es remunten al 13 d’octubre de 2009. Aquell dia, un client particular va subscriure un contracte financer a termini (CFA) a través de Banesto, entitat avui integrada en el Banco Santander.

Naturalesa tècnica del producte financer complex

El producte financer tenia una estructura tècnica molt perillosa:

  • Inversió inicial: el capital nominal era de 200.000 euros.
  • Actius subjacents: el rendiment i la devolució del capital depenien de la cotització de Gas Natural, Banco Popular i Telefónica.
  • Clàusules de risc: el contracte preveia la pèrdua total (100%) del capital si algun actiu valia zero al venciment.

El resultat de la liquidació del contracte financer a termini

Finalment, en arribar el venciment, el 2012, el risc es va materialitzar. El client va patir una pèrdua patrimonial neta de 45.764,44 euros, que representa la diferència negativa entre la inversió desemborsada i els rendiments percebuts. Davant d’aquesta situació, la víctima va decidir iniciar la via judicial per rescabalar el seu patrimoni.

Al·legacions del client del Banco Santander en el procés judicial

Incompliment dels deures d’informació i assessorament en la venda del contracte financer a termini

Principalment, la demanda argumentava que l’entitat no va explicar correctament la possibilitat de perdre el capital. També s’al·legava que el banc no va fer els tests d’idoneïtat i de conveniència amb rigor. Per això, el client va adquirir un producte que no s’ajustava al seu perfil de risc. Per la seva naturalesa, el contracte financer a termini exigeix uns coneixements tècnics que el demandant no tenia en el moment de signar.

Reclamació de danys i perjudicis per negligència bancària

A més de la manca de transparència, el client va sol·licitar una indemnització basada en l’article 1101 del Codi civil. En lloc de demanar només la nul·litat, el demandant va exigir el pagament dels 45.764,44 euros perduts. En resum, el client considerava que el banc havia actuat amb negligència professional en comercialitzar un contracte financer a termini tan volàtil a un client minorista.

Motius de la sentència favorable i el canvi de doctrina

Hi ha diversos motius de la sentència favorable que tot afectat ha de conèixer. El Tribunal Suprem ha ratificat les decisions de les instàncies inferiors, de manera que el Banco Santander ha estat condemnat definitivament.

La validesa de l’acció d’indemnització enfront de la de nul·litat

Un dels motius de la sentència favorable és la llibertat d’acció del consumidor. El banc al·legava que el client només podia demanar la nul·litat del contracte. Tanmateix, el Tribunal Suprem desestima aquest argument i estableix que és perfectament legal reclamar una indemnització per danys i perjudicis quan hi ha un compliment negligent dels deures d’informació en el contracte financer a termini.

BBS Abogados, 25 anys d’experiència en dret bancari

La complexitat d’un contracte financer a termini requereix una defensa tècnica d’alt nivell. El nostre equip d’advocats, amb 25 anys d’experiència, coneix a fons els mecanismes interns de les entitats financeres.

El contracte financer a termini com a producte d’inversió minorista

És vital entendre que el contracte financer a termini no és un dipòsit tradicional. Es tracta d’un derivat financer en què el client assumeix riscos de mercat significatius. Per tant, si el banc li va vendre aquest producte com una cosa segura, té dret a reclamar. La sentència del TS favorable al client del Banco Santander demostra que els tribunals ja no accepten les tàctiques de venda agressiva sense transparència.

El deure d’informació en els productes complexos

La normativa MiFID exigeix que l’entitat financera actuï amb lleialtat i honestedat. En el cas del contracte financer a termini, el banc ha de lliurar fullets informatius clars i fer simulacions d’escenaris negatius. Si vostè no va rebre aquestes simulacions, el banc va incomplir el seu deure legal i pot recuperar la totalitat de les seves pèrdues financeres.

Conseqüències de la sentència per als afectats per productes estructurats

La Sentència 1716/2025 té conseqüències directes i positives. En primer lloc, confirma la condemna del Banco Santander al pagament dels 45.764,44 euros més els interessos legals. En segon lloc, imposa les costes processals a l’entitat, és a dir, el banc ha de pagar les despeses del judici del client.

Recuperació del capital i els interessos en el contracte financer a termini

Gràcies a aquesta sentència del TS favorable al client del Banco Santander, molts inversors podran recuperar els seus diners. A més, la pèrdua dels dipòsits constituïts pel banc per recórrer suposa un càstig econòmic addicional per a l’entitat. La justícia envia així un missatge clar contra la mala praxi bancària en el contracte financer a termini.

Aspectes tècnics de la reclamació del contracte financer a termini

Des del punt de vista jurídic, el contracte financer a termini vincula l’èxit de la inversió a variables alienes al control del client. Per això, el nexe causal entre la manca d’informació i el dany econòmic és evident: si el client hagués conegut el risc real, mai no hauria signat el contracte.

La importància de la prova pericial

L’informe pericial és essencial en casos com el del contracte financer a termini. Aquests informes demostren matemàticament que el producte era inadequat per al perfil del demandant. D’aquesta manera reforcem els motius de la sentència favorable i facilitem la tasca del jutge.

BBS Abogados, 25 anys d’experiència en dret bancari

La complexitat d’un contracte financer a termini requereix una defensa tècnica d’alt nivell. El nostre equip d’advocats, amb 25 anys d’experiència, coneix a fons els mecanismes interns de les entitats financeres. No importa la mida del banc contrari.

Sentencias Destacadas