BBS Abogados | Rambla Catalunya 79 2º 2ª – 08007 Barcelona |  Tel. 937 605 377 |

Comparte el artículo

Quins són els tipus d’estafes bancàries més habituals? Com recuperar els seus diners

Els tipus d’estafes bancàries i els delictes informàtics han augmentat de manera alarmant a Espanya i han generat una preocupació sense precedents en el sector financer. Davant d’aquest escenari, és imprescindible analitzar el règim de responsabilitat que estableix el Reial decret llei 19/2018 de serveis de pagament. Com a advocats especialistes en frau bancari, detallem a continuació els diferents tipus d’estafes bancàries.

1. Estafes de manipulació digital: com li roben les claus amb aquests tipus d’estafes bancàries?

Les estafes de manipulació digital són l’amenaça més recurrent avui dia. Els criminals utilitzen una enginyeria social sofisticada per capturar les credencials d’accés.

Coneix aquests tipus d’estafes bancàries que busquen buidar comptes mitjançant l’engany tecnològic?

Phishing: el correu electrònic fraudulent

El phishing consisteix en la «pesca de dades» a gran escala. L’estafador envia un correu electrònic que imita exactament la identitat visual de la seva entitat bancària. El missatge al·lega una suposada incidència crítica o un bloqueig de seguretat i inclou un enllaç a una web maliciosa on, en introduir-hi les claus, el delinqüent obté el control dels seus actius. És un dels tipus d’estafes bancàries més antics, però també més eficaços.

Smishing i SMS spoofing: és fiable aquest missatge del seu banc?

L’smishing utilitza l’SMS com a via d’atac. A més, la tècnica de l’SMS spoofing n’incrementa significativament el risc: permet suplantar el número del remitent perquè el missatge aparegui al mateix fil que les comunicacions legítimes del banc. El client confia en l’origen i lliura les seves dades sense adonar-se’n en aquests tipus d’estafes bancàries.

Vishing i trucades falses: qui li truca realment?

En el vishing, el frau es consuma mitjançant una trucada telefònica professional. L’interlocutor es fa passar per un tècnic del banc i li comunica un fals intent de frau. Sota aquesta pressió, indueix la víctima a revelar els codis de verificació enviats al mòbil. Recordi que cap entitat demana claus privades ni codis d’un sol ús per telèfon.

QRishing: el perill ocult dels codis QR maliciosos

El QRishing aprofita la confiança en els codis QR. Els delinqüents superposen codis falsos en establiments o caixers. En escanejar-los, el dispositiu descarrega programari maliciós o redirigeix a passarel·les de pagament clonades per capturar automàticament la informació financera.

2. Fraus amb targetes físiques: com funcionen aquests tipus d’estafes bancàries als caixers?

Sap quins elements instal·len els criminals per clonar targetes en aquests tipus d’estafes bancàries presencials?

Skimming: la clonació de la banda magnètica

L’skimming requereix instal·lar dispositius de lectura ocults a les ranures de caixers o datàfons. Aquests aparells graven la informació de la banda magnètica mentre unes microcàmeres enregistren el PIN. Amb aquestes dades, els delinqüents fabriquen duplicats idèntics per treure efectiu.

Carding i càrrecs no autoritzats: com detectar-los a temps?

El carding utilitza números de targeta obtinguts en mercats negres digitals o generats a l’atzar. Els criminals fan càrrecs de petit import per no alertar els sistemes de monitoratge del banc. Per això, el titular ha de revisar els seus extractes per detectar aquests «moviments formiga», un dels tipus d’estafes bancàries més sigil·losos.

El «llaç libanès»: ha d’acceptar ajuda de desconeguts al caixer?

Aquest truc físic bloqueja mecànicament la sortida de la targeta del caixer. Mentre la víctima intenta recuperar-la, un «bon samarità» (l’estafador) li suggereix que teclegi el PIN diverses vegades per «ajudar-la». Després d’observar el codi, el delinqüent recupera la targeta quan l’usuari ha marxat.

3. Robatori d’identitat i de confiança: com evitar aquests tipus d’estafes bancàries i suplantacions?

El robatori d’identitat es produeix quan un tercer accedeix a dades personals sensibles i opera sense consentiment. Quines conseqüències legals afronta l’usuari quan el criminal assumeix la seva personalitat financera?

SIM swapping: el duplicat il·legal de la seva targeta SIM

El SIM swapping consisteix a obtenir un duplicat il·lícit de la seva targeta SIM enganyant l’operadora. Un cop desactivada la línia original, el criminal rep els codis de verificació per SMS del banc. En qüestió de minuts, l’estafador autoritza transferències de gran import: és un dels tipus d’estafes bancàries més devastadors.

Man-in-the-middle (MitM): intercepció de dades en xarxes wifi

Els atacs man-in-the-middle es produeixen sobretot en xarxes wifi públiques no segures. El ciberdelinqüent se situa entre el dispositiu de l’usuari i el servidor del banc i intercepta tota la informació enviada. No accedeixi mai a la banca electrònica a través de connexions sense fil compartides.

L’estafa del «fals proveïdor»: el risc per a les empreses i les factures alterades

Aquesta modalitat afecta l’operativa comercial d’empreses i autònoms. Els delinqüents intercepten factures reals accedint sense autorització als correus electrònics i n’alteren el número de compte (IBAN) abans d’enviar-les al pagador final. L’empresa compleix la seva obligació, però els fons acaben en un compte controlat per l’organització criminal.

4. Enginyeria social: com li manipulen la ment aquests tipus d’estafes bancàries?

L’enginyeria social no busca errors en el programari, sinó vulnerabilitats en la psicologia de l’usuari. Està preparat per identificar aquests fraus basats en la urgència i l’afecte?

L’estafa del «fill en problemes» per WhatsApp

L’usuari rep un missatge d’un número desconegut en què un suposat familiar diu que ha perdut el mòbil. Amb l’excusa d’una falsa emergència econòmica, demana una transferència urgent. L’angoixa anul·la el judici crític de la víctima, que transfereix els fons sense verificar la identitat de l’emissor.

El «fals cobrament revertit» i els enganys per Bizum

En aquesta estafa, el delinqüent envia una «sol·licitud de pagament» en lloc d’un ingrés. Contacta amb la víctima al·legant un error en una transferència anterior i li demana que «accepti la devolució». Si l’usuari confirma l’operació, envia els seus propis diners a l’estafador. És un dels tipus d’estafes bancàries més habituals actualment.

Pharming i aplicacions clonades: és real la pàgina que veu?

El pharming utilitza manipulacions tècniques per redirigir el trànsit cap a webs falses. El tabnabbing o la clonació d’aplicacions creen una aparença de legitimitat total. Només una inspecció tècnica dels certificats de seguretat permet detectar la falsificació en aquests tipus d’estafes bancàries tan sofisticats.

5. Apropiació de comptes: els conceptes ATO i ATS en el frau bancari

Dins del frau destaca l’account takeover (ATO) o apropiació del compte. El criminal assumeix la identitat digital de la víctima i en modifica les contrasenyes i els telèfons de contacte per operar amb impunitat.

Per mitigar aquest risc, les entitats recorren a l’ATS (account takeover simulation), que simula atacs per reforçar els seus perímetres de seguretat. Tanmateix, el dany econòmic pot ser crític si no s’actua judicialment amb rapidesa.

6. Per què triar BBS Abogados per reclamar en aquests tipus d’estafes bancàries?

Si ha estat víctima de qualsevol d’aquests tipus d’estafes bancàries, necessita un despatx especialitzat en la protecció del consumidor financer amb una trajectòria d’èxit contrastada.

  • Pioners a Espanya: hem obtingut les primeres sentències d’Espanya sobre frau bancari i hem establert els precedents jurídics necessaris per obligar les entitats a retornar el capital defraudat.
  • Experiència contrastada: despatx fundat el 1991, amb més de 25 anys defensant els consumidors davant les males praxis i les fallades de seguretat de les entitats financeres. Coneixem a la perfecció els mecanismes dels diferents tipus d’estafes bancàries.
  • Referents als mitjans de comunicació: la nostra presència constant als mitjans de comunicació avala el nostre coneixement profund del sector i la nostra capacitat per afrontar els reptes legals de la ciberdelinqüència financera.
  • Àmbit estatal: tenim oficina a Barcelona, però actuem a tot Espanya. Visqui on visqui, la nostra especialització en tipus d’estafes bancàries és al seu servei.
  • Som una «boutique jurídica»: som un equip d’advocats especialitzats en aquesta matèria. Apostem pel tracte directe i personal, lluny d’estructures impersonals, per oferir una defensa tècnica d’alta qualitat.

Sentencias Destacadas