Hi ha estafa per transferència quan un client és víctima d’un engany i ordena un pagament. Aleshores sorgeix el dubte de qui ha d’assumir la pèrdua patrimonial.
El dret a cancel·lar una transferència després d’una estafa
La rapidesa de resposta és el factor determinant per recuperar els fons. La cancel·lació de la transferència és tècnicament possible mentre els diners no s’hagin liquidat al compte del beneficiari.
Tanmateix, molts usuaris es troben amb la negativa sistemàtica del seu banc. En aquests casos, és imprescindible comptar amb l’assessorament de l’àrea especialitzada del despatx BBS Abogados, amb 25 anys d’experiència i presència als mitjans de comunicació.
Sentència que condemna CaixaBank per una estafa per transferència
Recentment, una sentència ha condemnat CaixaBank. La resolució del Jutjat de Primera Instància número 49 de Madrid condemna l’entitat a pagar a un client l’import d’una transferència relacionada amb inversions en criptomonedes. El tribunal fonamenta la seva decisió en la negligència del banc després que se li notifiqués el frau. El client va comunicar l’estafa el mateix dia.
Causes del litigi: per què l’estafa per transferència acaba als tribunals?
Les causes del litigi solen repetir-se en la majoria d’expedients que tramitem. El conflicte no neix de l’engany inicial del delinqüent, sinó de la resposta ineficient del banc. Les principals causes són:
- Detecció d’operativa atípica: el banc ha de detectar els moviments que no encaixen amb el perfil del client.
- Omissió del deure de vigilància: no bloquejar l’operació després de la denúncia de l’estafa.
- Incoherència tècnica: recuperar una part dels diners i al·legar «impossibilitat» per a la resta, com va passar en la sentència que condemna CaixaBank.
- Absència d’autenticació reforçada: en molts d’aquests casos, els sistemes de doble factor fallen o són vulnerats per la manca de seguretat del banc.
Arguments de cada part en el procés per estafa per transferència
Durant el judici, els arguments de cada part van definir l’abast de la responsabilitat civil del banc.
Arguments del demandant (víctima de l’estafa per transferència)
El client, assistit per especialistes, va al·legar que la manca d’anul·lació i retrocessió de la transferència constituïa una negligència greu. Va argumentar que el banc disposa d’eines tècniques per aturar pagaments fraudulents si actua amb rapidesa. L’estafa per transferència s’hauria pogut evitar del tot si l’entitat hagués aplicat el mateix zel a totes les ordres de pagament.
Arguments de l’entitat demandada (CaixaBank)
El banc es va defensar al·legant que l’ordre de la transferència la va autoritzar el client amb les seves claus personals. Va sostenir que l’article 52 del RDL 19/2018 fa que les ordres siguin irrevocables un cop rebudes. També va argumentar que havia fet «tot el possible» per recuperar els diners i que s’havia posat en contacte, sense èxit, amb el banc del beneficiari.
Motius de la sentència que condemna CaixaBank
Els motius de la sentència que condemna CaixaBank aclareixen que el banc no és un simple «passapapers». La justícia exigeix una actitud proactiva davant l’estafa per transferència.
La fallada en la gestió de l’estafa per transferència
El magistrat va considerar que no hi havia cap explicació lògica per a la manca d’anul·lació i retrocessió de la transferència. Si el banc va poder cancel·lar les dues primeres operacions de l’estafa, la tercera havia de seguir el mateix camí.
- Telèfon: 93 760 53 77
- Correu electrònic: bbsabogados@bbsabogados.com
- Pàgina web: www.bbsabogados.com


