Quan un hereu no vol acceptar l’herència, tot el patrimoni del difunt queda en una situació d’interinitat jurídica perjudicial per a tots els interessats. Aquest bloqueig no només impedeix un repartiment equitatiu dels béns, sinó que desencadena greus problemes econòmics i legals.
La manca de consens no només endarrereix l’adjudicació dels béns, sinó que paralitza completament qualsevol operació immobiliària amb els actius del difunt.
Què passa si un hereu no vol signar l’herència?
La signatura de l’escriptura pública d’acceptació i partició exigeix la presència i el consentiment de tots els cridats a la successió. Per tant, quan un membre de la família es nega a signar el document notarial, el procés s’atura immediatament. Aquesta negativa impedeix que els béns passin a nom dels nous titulars al Registre de la Propietat.
El bloqueig patrimonial i els problemes en la compravenda d’habitatges quan un hereu no vol acceptar l’herència
Si un hereu no vol acceptar l’herència, és jurídicament i materialment impossible vendre els habitatges de l’herència.
A la pràctica, sorgeixen els problemes concrets següents en la compravenda d’habitatges:
- Pèrdua de compradors interessats: els compradors rebutgen adquirir finques que continuen inscrites a nom del causant sense una adjudicació clara.
- Impossibilitat d’atorgar escriptures de venda: cap notari autoritzarà la venda d’un habitatge sense l’adjudicació formal prèvia o simultània del bé als venedors.
- Risc de perdre contractes d’arres: els hereus que signen contractes privats d’arres amb tercers s’exposen a penalitzacions per incompliment dels terminis si no poden escripturar.
- Acumulació de deutes associats a l’immoble: mentre l’habitatge està bloquejat, les despeses de comunitat, l’impost sobre béns immobles (IBI) i les assegurances continuen meritant-se i graven el patrimoni dels hereus que sí que volen avançar.
Què passa si algun dels cridats no manifesta si accepta o renuncia a l’herència?
Actualment, la llei atribueix aquesta competència als notaris, que ofereixen una via molt més àgil, ràpida i eficaç per posar fi als bloquejos i determinar si un hereu no vol acceptar l’herència.
Com es desbloqueja la situació si un hereu no vol signar?
Per superar la paràlisi que provoca el silenci del cridat, el dret civil actual preveu un procediment específic de requeriment formal. Aquest mecanisme permet reactivar la successió sense necessitat de comptar amb la col·laboració inicial de l’hereu que obstaculitza el procés.
Legislació aplicable a Espanya si un hereu no vol acceptar l’herència
D’una banda, el Codi civil espanyol regula aquest supòsit per al territori comú. De l’altra, el Codi civil de Catalunya estableix una regulació pròpia per a les successions subjectes al dret civil català. Totes dues legislacions exigeixen que hagi transcorregut un termini mínim des de la defunció abans d’iniciar les actuacions.
Terminis legals per exercir el dret
En el dret comú espanyol, els interessats han d’esperar un termini mínim de nou dies des de la mort del causant per fer qualsevol requeriment notarial. En canvi, la legislació catalana amplia aquest termini inicial i exigeix que hagi transcorregut un mes complet.
Què és la interpel·lació (interpellatio in iure)?
La interpellatio in iure és l’instrument jurídic notarial idoni per obligar el cridat que guarda silenci a manifestar si accepta o repudia la successió.
Competència funcional i territorial
La competència per tramitar la interpellatio in iure correspon exclusivament als notaris, ja que els òrgans judicials l’han perduda en aquesta matèria.
Pel que fa a la competència territorial, el requeridor pot triar lliurement el notari que autoritzarà l’acta inicial. Ara bé, les diligències de notificació i lliurament de la documentació corresponen a un notari del lloc del domicili real del requerit. Quan l’hereu resideix a l’estranger, el procediment exigeix la intervenció dels consolats espanyols.
Qui la pot sol·licitar? Legitimació activa si un hereu no vol acceptar l’herència
La legitimació per promoure aquest expedient notarial no es limita als cohereus.
- L’hereu que ja ha acceptat: té un interès directe a adjudicar-se béns concrets i dissoldre la comunitat hereditària.
- El cridat que no ha acceptat formalment: manté la vocació successòria i pot instar el procés, tot i que els despatxos d’advocats recomanen acceptar abans per evitar al·legacions de mala fe.
- El substitut vulgar: té un interès legítim davant la possibilitat de rebre els béns si el primer cridat hi renuncia.
- El legatari i el copropietari: necessiten saber qui és l’hereu per reclamar el lliurament dels seus llegats o consolidar les seves quotes de propietat.
- El marmessor i el comptador partidor: necessiten conèixer la identitat dels hereus definitius per formar els lots i executar les clàusules testamentàries.
- Els creditors del causant o del mateix cridat: la llei els legitima per assegurar el cobrament dels seus crèdits sobre els béns de l’herència.
Què passa si el legitimari no vol acceptar l’herència?
L’impacte de la negativa del legitimari varia substancialment segons la legislació aplicable a la successió:
Conseqüències de la negativa en el dret català
El Codi civil de Catalunya configura la llegítima com una pars valoris, és a dir, com un dret de crèdit davant de l’hereu. Per això, si un legitimari es nega a signar o a cobrar la seva quota a Catalunya, la seva conducta no paralitza gens la tramitació de l’herència. L’hereu pot comparèixer sol davant el notari, atorgar l’escriptura d’acceptació, inscriure els immobles al seu nom i gestionar el patrimoni. Posteriorment, l’hereu pagarà la llegítima en diners o amb béns concrets. Si el legitimari no fa res, el seu dret prescriu definitivament quan transcorre el termini legal.
Quines diferències hi ha entre la regulació espanyola i la catalana?
Les diferències entre el dret civil comú espanyol i el dret civil català són crítiques quan un hereu no vol acceptar l’herència. Determinen el curs del procediment notarial i els efectes del silenci del requerit.
| Paràmetre jurídic | Codi civil espanyol (territori comú) | Codi civil de Catalunya |
|---|---|---|
| Termini d’espera inicial | 9 dies naturals des de la mort del causant. | 1 mes complet des de la delació de l’herència. |
| Termini de resposta del requerit | 30 dies naturals des de la notificació formal. | 2 mesos improrrogables des del requeriment personal. |
| Efecte legal del silenci | Acceptació pura i simple de l’herència (efecte ultra vires). | Repudiació tàcita de l’herència (renúncia presumpta). |
| Protecció del menor d’edat | Acceptació obligatòria a benefici d’inventari. | Acceptació obligatòria a benefici d’inventari. |
| Forma de la resposta | Declaració formal davant el notari requeridor. | Escriptura pública davant qualsevol notari. |
Què passa si l’hereu renuncia?
Quan l’hereu decideix desvincular-se formalment de la successió, ja sigui responent expressament al requeriment notarial o mitjançant el silenci en la legislació catalana, es consolida la repudiació de l’herència. Aquest acte té efectes jurídics immediats i retroactius al moment de la mort del causant.
La destinació de la quota hereditària repudiada
La renúncia del cridat modifica automàticament l’estructura del repartiment successori, en funció del que disposi el testament o de les regles de la successió intestada:
- Activació de la substitució vulgar: si el testador va preveure aquest escenari, la delació passa immediatament al substitut designat en el testament.
- Dret d’acréixer: si no hi ha substituts, la part de l’hereu que renuncia incrementa proporcionalment les quotes dels altres cohereus que sí que han acceptat.
- Obertura de la successió intestada: si el renunciant era hereu únic i el testament no preveia substitucions, s’obre la successió intestada i es crida els parents de grau més proper.
Particularitats del requeriment a menors d’edat i persones amb la capacitat modificada
En aquests casos, el requeriment s’ha de notificar obligatòriament a tots dos progenitors o als tutors legals que exerceixen la potestat.
Si els representants legals opten per repudiar l’herència, les lleis de tots dos territoris exigeixen obtenir abans una autorització judicial motivada que demostri que l’acceptació perjudica els interessos del menor.
El procediment de comunicació i notificació al requerit
La validesa jurídica de la interpellatio in iure depèn completament del compliment estricte de les formalitats de notificació exigides.
El Codi civil de Catalunya detalla minuciosament els passos que ha de seguir el notari:
- Diligències presencials prioritàries: el notari ha d’anar personalment al domicili designat del requerit, com a mínim en dues ocasions i en dies diferents, per intentar lliurar-li directament la cèdula de notificació.
- Invalidesa dels lliuraments a familiars: si el notari va a l’immoble i només troba un familiar o convivent, la diligència es considera infructuosa als efectes de l’article 461-12 del Codi civil de Catalunya, encara que sigui vàlida segons el Reglament notarial general. No fa començar el termini de caducitat.
- Tramesa per correu certificat: si fracassen les visites presencials, el notari ha d’enviar la documentació oficial al destinatari per correu certificat amb justificant de recepció.
- Publicació d’edictes oficials: si el requeriment per correu resulta infructuós perquè es desconeix el parador real del cridat, la legislació catalana exigeix publicar edictes en els dos diaris de més tirada del territori, per garantir la màxima difusió pública abans de declarar la renúncia presumpta.
A BBS Abogados el podem assessorar. Som un despatx de Barcelona amb més de 30 anys d’experiència.


