Les compres en línia formen part del nostre dia a dia. Tanmateix, els ciberdelinqüents aprofiten aquesta vulnerabilitat digital per cometre estafes complexes. El frau mitjançant el robatori de la targeta virtual és una de les principals amenaces actuals per als clients de la banca.
La normativa espanyola protegeix el consumidor de manera rigorosa, de manera que l’entitat financera ha de retornar automàticament els imports sostrets, tret que demostri una negligència greu del titular.
En què consisteix i com es fa el «carding» quan pateixo un robatori de la targeta virtual?
El carding és una modalitat d’estafa informàtica especialitzada en l’accés, l’ús i l’explotació de dades de targetes de crèdit o dèbit sense l’autorització del titular. Els delinqüents no necessiten la targeta física: amb el número, la data de caducitat i el codi CVV ja poden actuar.
Un cop tenen aquestes dades, roben la targeta virtual vinculant la informació a aplicacions de pagament mòbil com Apple Pay, Samsung Pay o Google Pay en terminals controlats per la xarxa criminal.
Com s’executa el robatori de la targeta virtual?
Els criminals utilitzen programes informàtics anomenats bots per fer verificacions massives. Aquests sistemes llancen microcompres d’imports insignificants en nombrosos comerços electrònics alhora.
El programari comprova la validesa de les dades de manera invisible per a l’usuari. Quan el bot detecta una targeta operativa, la classifica en llistes exclusives. Després, els delinqüents fan compres de gran valor, adquireixen targetes regal o buiden els comptes corrents vinculats generant aquestes targetes digitals.
Com aconsegueixen les dades els delinqüents informàtics per cometre el frau?
Els mètodes de captació il·lícita de credencials bancàries han assolit una sofisticació tècnica alarmant. Els delinqüents ja no actuen de manera rudimentària, sinó que fan servir eines d’enginyeria social i programari maliciós avançat.
Com aconsegueixen esquivar els controls de seguretat del banc per robar la targeta virtual?
Després de validar la targeta amb transaccions mínimes, els delinqüents passen a una fase crítica: donar d’alta la targeta en un telèfon mòbil aliè. Per completar aquest robatori de la targeta virtual, el sistema bancari sol demanar un codi de confirmació per SMS.
Els estafadors intercepten aquest codi mitjançant un engany telefònic previ (conegut com a vishing) o clonant la targeta SIM de l’usuari (SIM swapping).
Un cop introduït el codi, el terminal del delinqüent funciona com una extensió autoritzada del compte de la víctima i fa pagaments massius en comerços físics o en línia en un espai de temps molt curt.
Com protegir-se del «carding» i evitar la pèrdua de fons?
La prevenció tècnica redueix el risc de patir un atac informàtic, tot i que no eximeix el banc de les seves obligacions de custòdia dels fons. Els usuaris han d’adoptar pautes estrictes d’higiene digital.
Quines mesures de seguretat redueixen l’exposició al robatori de la targeta virtual?
En primer lloc, és imprescindible activar l’autenticació de doble factor en totes les aplicacions financeres i prioritzar les notificacions push de l’aplicació oficial davant dels SMS tradicionals.
A més, els clients haurien de limitar el saldo operatiu diari de les seves targetes de crèdit i bloquejar els pagaments internacionals si no viatgen a l’estranger. Les eines de bloqueig temporal són molt eficaces.
Per la seva banda, els comerços electrònics implementen barreres com els sistemes CAPTCHA avançats o solucions com reCAPTCHA v3. Aquests mecanismes detecten el comportament mecànic dels bots de carding i impedeixen que els atacants utilitzin les seves plataformes per provar les targetes robades. La tokenització i el xifratge d’extrem a extrem a les passarel·les de pagament garanteixen que les dades confidencials no circulin mai per la xarxa de manera llegible.
Jurisprudència favorable després de la sentència del TS: la responsabilitat objectiva del banc
Quins criteris apliquen els tribunals quan el banc es nega a retornar els diners?
Les entitats financeres es neguen a retornar el capital imputant al client una suposada «negligència greu». Tanmateix, la jurisprudència del Tribunal Suprem empara el consumidor de manera contundent davant el robatori de la targeta virtual.
La Sentència del Tribunal Suprem de 25 de maig de 2022 (i la concordant de 15 de març de 2023) ratifica la responsabilitat objectiva de la banca en els fraus digitals. El banc custodia els fons i assumeix el risc empresarial. Per tant, si el carding supera la seguretat, l’entitat ha de retornar els diners immediatament. Els magistrats determinen que caure en un engany de phishing no constitueix negligència greu, sinó un error excusable davant d’un frau sofisticat. Així, la càrrega de la prova recau exclusivament sobre el banc.
El paper de l’advocat especialista en la recuperació dels seus estalvis
Quan les reclamacions amistoses davant el Servei d’Atenció al Client no són suficients, la via judicial és l’única alternativa eficaç. A BBS Abogados tenim una llarga experiència en dret bancari i delictes informàtics.


